Cauen mots buits
foradant racons
a prop de l'ànima.
A les fosques, cercoparaules netes,
guaridores;
tanmateix, resten buides,
els forats encara hi són.
martes, 24 de noviembre de 2015
Perles
Cerco perles blanques
i m'endinso per aigües
profundes,
nedant
per coves sense llum.
sento la falta d'aire,
pujo buscant colors brillants
desfent camins d'aigua
i les blanques perles
lluny... com mai...
domingo, 22 de noviembre de 2015
Personatges
En el seu castell
fet de sentiments
- no pas d'ell,
que són, dels altres,
que estimant-lo
tot l'hi donen...-
buit i tip,
viu la vida
creiense que és
el gran personatge,
que molt bé ha jugat
les cartes "dels altres".
Veig els seus triomfs
i vull cridar
"Prou,
no ens deixem
mai més entabanar
per aquests personatges".
martes, 17 de noviembre de 2015
Lluny
el teu record se'n va,
lluny, molt més lluny
de muntanyes
i valls enllà,
fins arribar a un riu
on ja ningú es vol banyar,
ara les seves aigües
són tèrboles, grises,
la vida se'n va anar
ni les barques
navegar-hi volen,
sols hi queda aquell fum
que l'envolta
i amaga el clam
de ses aigües.
Potser un dia
el respirar tranquil,
la vida feta pau,
a fora ...
tot trontolla,
el roser novament floreix,
i les roses a poc a poc
somriuen a la vida,
un dia potser obrirà la porta,
avui no, demà potser...
el seu univers és real
més enllà del jardí
plouen llagrimes de sal.
sábado, 14 de noviembre de 2015
Pas barrat
a la pau i a l amor,
o potser no,
és davant els camins tancats
on es desperta
la nostra identitat,
tanmateix,
el preu és massa car
i no sé,
no sé si quan arribem
alguna cosa haurem avançat.
domingo, 1 de noviembre de 2015
Creia en tu
i jo creia en tu
les teves lletres
plenes de llum veia,
amistat era la paraula
que jo et donava,
però tu jutjaves
i petjades negres
en mi t'han fet veure.
Veritat
al vent,
només els ocells
m'han contestat.
He demanat als estels
el perquè dels plors
d'alguns cors,
a les nits de lluna plena.
T'he cantat poeta
del meu poble
i de les teves lletres
m'he fet una senyera.
M'he endinsat en el mar,
vull que la sal
i la dansa de ses aigües,
ens guareixin els mals.
M'abraço als arbres
a la matinada
i es que amb la abraçada
vull jo trobar-me
Amb els petits poemes,
plens d'anyor et crido
i tanco els ulls,
aleshores, et trobo.
Tardor ...
Sento el temps
que com el vent
passa per moments
i com les fulles
també caient
amics i amors
em deixen
amb el cor latent.
Sola al jardí
mirant,
contemplant
les fulles al vent
jueves, 29 de octubre de 2015
lunes, 26 de octubre de 2015
Escoltar
Escolta
Dins el misteri de la nit
sento que no sé,
no sé viure,
crido a les estrelles:
ensenyeu-me
la veritat de cadascú
i elles em contesten:
doncs
aprèn a escoltar ...
martes, 13 de octubre de 2015
Pescadors
plenes de reds i canyes
esperen als pescadors,
que de nit fins a trenc d'alba
fonegen platjes i cales
i quant de lluny
els ensopegui l'albada
aquell noiet enamorat
tot i acavant de feinejar
cantarà poemes d'amor
a la xiqueta que al matí al port
estarà cercant sa barca.
Imma Forment
Tramuntana
Com una barca
lliscant
damunt la mar blava,
vull viure,
tanmateix,
salto sobre les ones
lluitant amb la tramuntana
amb un sol rem,
per tornar
a la meva platja.
domingo, 11 de octubre de 2015
viernes, 9 de octubre de 2015
Indrets
el camí que faig,
ni el veig, ni el crec ...
dono voltes sense parar,
el temps passa
i jo no paro de voltar,
tantmateix,
segueixo buscant
el cert indret,
potser mai el trobi
doncs, a cops penso
que tots els indrets
són certs ...
Imma Forment
Estació fosca
I no baixis del tren
en aquella estació fosca
on no hi bufa el vent,
tampoc mai hi plou,
la lluna i les estrelles
no volen fer-hi estada
i l'olor que s'endevina
no és el de les rosades,
molts que allà baixen
se'ls ha encongit l'ànima;
segueix el teu camí,
altres estacions hi ha
amb fonts d'aigua dolça
i gairebé a totes
les voreres hi ha flors.
jueves, 1 de octubre de 2015
Avui no puc escriure
no sé escoltar-me;
el vent incert trasbalsa
els sentits meus i teus ...
I si se'm dóna per pensar
amb els avantpassats
una tristor m'enfonsa
doncs els malsons
en els catalans
no ens obliden
i com sempre
les amanaces ens envolten,
com abans,
com sempre ...
l'inquietut no em deixa,
i és que avui no puc escriure.
TU
que vaig fent camí
pels indrets de la vida
i no et canviaria
per cap tresor
ni per cap somriure;
sempre amb mi,
tant si caic o si m'aixeco,
si ric o ploro
i quan a les nits
el pes dels dies m'aclapara
estàs amb mi
enfortint-me la mirada...
sábado, 26 de septiembre de 2015
A l'horitzó
resten els meus anhels
esperant curar-se amb el sol,
amb l'aigua i la sal
d'aquest mar tant blau.
Un dia, quan es guareixin
els aniré a buscar,
els necessito
per poder arribar
a la meva estrella llunyana
allà també estaré molt aprop
del meu mar blau...
Pintura de Marta Forment
Digues-me
I ara amor digues-me
com pots dormir
si mai,
pero mai somies,
diguem perquè
no vols somiar
i tampoc estimes ...
Però amor diga'm
sense somnis
com pots viure ? ...
martes, 22 de septiembre de 2015
Nits de llampecs
en el fons sols
són somnis ...
I si els somnis
en el fons sols
són realitats ...
Pensaments
sols pensaments
en nits de pluja i llamps.
Imma Forment
Badalona, 15.09.16
Estimada TERRA
la teva escorça savia
està plena de cicatrius
que t'han fet a l'ànima;
trepitjades despiadades.
Digues-me en els teus requadres
quines fitges guanyen ?
les violentes misèries
que tot ho arrastren
o els petits tocs d'amor
que encara porten
algunes ánimes,
tinc por que la llum teva
s'esgoti amb tanta malesa
acampant per sobre teu,
estimada TERRA
Imma Forment
Badalona, 15.09.18
Si véns ...
quan el sol ja no brilli,
les roses s'hauran marcit
esperant, somiant o plorant;
els carrers plens de gent,
que no sap on va,
ja no reconeixeran el teu caminar
i els ocells, ni et veuran,
ja no esperen el teu xiular
i a mi ...
potser, no em trobis ...
En clau de RE
ella, dansava sobre les aigües
d'aquella platja,
tant plana, a la matinada;
allà a la sorra,
ell, embadalit la comtemplava,
les notes en clau de RE,
joioses amb ella ballaven;
a poc a poc el vals deixar de tocar ...
de sobta, del somni despertar,
una sola llàgrima per la cara li relliscava ...
després,
ja no va recordar.
Imma Forment
Badalona, 15.09.22
martes, 15 de septiembre de 2015
Núvol blanc
Diràs que vaig ser com un núvol blanc,
potser, massa blanc per estimar-lo,
o potser, només fos un núvol de pas,
o sols boira que es fon, com els somnis
a trenc d'alba i després se sent oblidada.
Somnis de poetes
I allà a l'horitzó les sirenes
callades esperen
sentir els poemes
que vora la mar els poetes
els hi envien a elles;
perquè amb dolça veu
les cantin a les ones
a la lluna i a les estrelles ...
cançons de somnis
que allà vora la mar
ells de vegades tenen ...
Imma Forment
Badalona, 15.09.15
domingo, 13 de septiembre de 2015
Davant la lluna plena
I eres tu dient t'estimo
davant la lluna plena,
que com ella,
amb tu creia.
Ara dins d'un calaix
ple de malssons
a trobat el teu escrit
i la teva mentida
encara el cor li trenca,
i és que no pot compendre
un engany
davant la lluna plena.
jueves, 10 de septiembre de 2015
I vaig dir als meus somnis
avui aneu tots a passejar
que jo aquí em quedo
a jugar amb la realitat ...
la realitat tant sols era un somni
i també se'n va anar.
estava tant sola i buida
que no podia ni respirar;
obrint la porta
vaig sortir cridant ...
"torneu ...
que sense vosaltres
no puc ni respirar".
Imma Forment
Badalona, 15.09.10
martes, 8 de septiembre de 2015
Els perquès avançen
sense paraules
hi ha amor encara ?
si no hi ha raons
ni motius
ni trobades,
perquè els perquès avançen
per escales interminables ?
però,
les respostes no li agraden
i oblidar no vol encara ...
En clau de LA
i les notes del fado
ploraven en clau de LA
i ella molt baixet cantava:
" saps amor, ara et dic
adeu amor meu,
no has estat, ni seràs
l'amor meu
sols un fals somni
que vivia dins meu "
després, aquell fado
suament deixar de sonar
i una llàgrima d'ella
com si fos una perla
es va assecar ...
domingo, 6 de septiembre de 2015
No ho sé pas
Un dia li vaig preguntar al vent,
però, va passar de llarg;
després vaig suplicar-li al mar
i es va fer el desentès;
no sé de què parles,
la pluja em va contestar;
ja cansada de demanar
el perquè i no saber,
vaig decidir fugir
per un camí tot ple de roselles,
allà mi vaig quedar
molt feliç d'haver-hi anat;
i la resposta?
doncs, no la sé pas.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)