martes, 17 de noviembre de 2015

Potser un dia



Tot resta ja al seu lloc, 
el respirar tranquil,
la vida feta pau, 
a fora ...
               tot trontolla, 
el roser novament floreix, 
i les roses a poc a poc
somriuen a la vida,
un dia potser obrirà la porta,
avui no, demà potser...
el seu univers és real
més enllà del jardí
plouen llagrimes de sal.


No hay comentarios:

Publicar un comentario