Bocíns

Un bocí d'amor,

un trosset d'enyor,

un pols de terra,

un mirall de cel   i

un petricó d'aigua de mar,

        tot barrejant ben fort

                   i tens un tros de felicitat.

Absent

Tens el cor eixut

i l'ànima adormida

i no en sé la raó;

tant t'han ofès?

o potser,

ets tu ofenent

que feliç et sents?

tanmateix, de tu

em mantindré absent.

Fins quan?

Hi ha un record aquí dins

d'aquest dolgut cor 

que encara sent enyor

jo bé li dic, prou,

omple ja eix buit

amb flors de bells colors,

però ell, no escolta

i continua amb el dol;

fins quan? li pregunto

i amb el cap baix

em contesta, no ho sé.

Del nord

Vent que vens del nord

contestem si en saps del dol de la terra

si en saps 

       dels que tenen fam

       dels que volen justícia

       dels que estan fars de crueltats

contesta que en saps ?

ves xiulant doncs

ves passant...

ASSASSÍ

Per sobre els cims

i més a prop dels estels

has tingut, desgraciat,

tan macabra idea?

ASSASSÍ,

quin poder t'han donat

que fins i tot a infants

has destrossat?

Però la seva llum,

escolta'm bé,

la seva llum

l'has accentuada.

Paradís

Buscava un paradís

aquí a prop,

i jo li deia:

que tinguis sort,

però. potser

serà difícil de trobar;

volia dir-li:

no busquis

que amb tu va.

Nit

Sento la negror de la nit

caient-me damunt el cor,

no ha vingut la lluna

i d'estrelles cap ni una,

la tristor no em deixa 

sols recordo el trist dia

que vaig descobrir

en els teus ulls la mentida.

Vola un plor

Avui no és com ahir,

tot sembla igual, 

però un plor

vola pel nostre cel;

ens en falten uns quants,

volant han emprés el camí.

Us recordarem germans ...

Terra

M'absorbeixes,

enganxada a tu

tanco els ulls i et respir

et sento, em sents

i amb tu dono voltes

vers la immensitat ...

A la nit

Si fossis tu qui un bes

cada nit m'envia,

et diria que confosa 

ma voluntat es capgira

i que l'amor res en sap

d'ignomínies marcides.

A la meva terra

Dins la terra, la meva terra

no tothom estima,

de vegades impera l'egoisme,

els que volen manar i dictar

ens invadeixen en dogmes i normes    

que segons diuen, són de convivència,

que ens esclavitzen i ens compliquen,

ara ja som passatgers amb equipatge

que sense nord ni sud anem perduts.

Estimada brúixola no em deixis...

Vers tu ...

Com un floc de neu

que es fon dins el riu,

així sóc jo,

aigua dolça 

que corre i salta

vers al seu destí,

fins confondres 

amb el tot...

Llàgrimes enfengades

Va caure de cop i de cara a terra,

amb llàgrimes enfangades

no entenia el que havia passat,

va mirar el camí ple de pedres

tenia que haver-les considerat,

tanmateix hi hauria anat,

ara ferida, sagnant

i sense forces es va aixecar,

tenia que caminar, però a on...

Imma Forment

Març 2015

Silencis

endinsar-me en aquest mar

omplert de paraules no dites

i assaborir o plorar moments,

moments viscuts de silencis,

silencis ja per sempre ...

Entre tu i jo

I quan surt la lluna

arribes corrent,

no fos cas que oblidi,

que un dia ella

entre tu i jo estava,

beneint el nostre amor

mentre ens estimàvem

Això creuen

Alerta companys, 

que ja ho tenen coll avall,

el seu trionf ja proclamen, 

pensant que ens tenen

per tot arreu agafats:

el futbol, els reality

i telenovel-les ens han donat

junt amb la hipoteca 

i a finals de mes arribar,

ens tenen menjant de la seva mà.

o això creuen...

Només si és possible ...

Si és possible, voldria oblidar

les raons que de tu m'allunyen,

voldria sols recordar

els moments de tendresa,

de tots ells, em faria un ram

que fos bonic de mirar

i em fes companyia en els temps ...

però només si pogués ser possible.

A le meva iaia

No t'he conegut aquí

però si que t'he intuït,

fa poc et vaig veure

reflexada en una imatge 

allà on tu treballaves,

eres una dona obrera

jo no ho sabia,

només de tu sabia

que sempre estimaves,

però allà estaves

amb davantal al mig de companyes

que contentes t'abraçaven.

La presó

Enrocat dins la seva presó
de paraules dites amb desgana
se sent pobre, pobre d'abraçades;
ara ella no hi és, va marxar a l'alba,
es que no tenia somnis,
cap li quedava, ell els va llançar,
un a un, fins despullar-la ...

A la nit

Quan arribi l'estiu, a la nit

al jardí ple de flors

impregnat de l'olor del gessamí

m'adormiré i somiaré;

somiaré que me'n vaig volant,

volant per sobre

els terrats del meu poble,

aniré a visitar la meva estrella;

perque les bones estrelles

expliquen històries belles

i diuen, que aquí baix

ara n'hi han més que mai,

prou que ho saben elles,

si a baix ens costa caminar,

aleshores, aprenem a estimar.

Alta la mirada

Alta la mirada,

no tornaria a baixar-la,

havia estat heroïna

en el seu temps.

Temps durs i plaents

els havia viscut

i constant seguiria

sens dubtar

i amb el cor ardent.

Mi trozo de mar

Con los pies en el agua

de este mar que era el nuestro,

su frialdad me lo dijo,

recordé en tus ojos haberlo visto,

agradecí a las aguas

que me dijeran la verdad ...

Prepárate a volar

Si ahora estás aquí y sientes que no puedes caminar,

coge todo el equipaje, prepárate para volar,

no te angusties por los sueños no cumplidos,

y olvida los errores, que hace tiempo caducaron;

si en tu volar, de nuevo, te hacen llorar,

llora sin miedo, en tu llanto te puedes encontrar ...

A mis padres

Ahora que no os tengo

se ha helado mi sonrisa,

y es por eso, que vendigo la noche 

que por los senderos del sueño 

a vosotros con amor me acerco.

Y soñando, soñando, sueño

que voy de vuestra mano

por los nuevos caminos 

que la vida me lleva...

Imma Forment

Febrero 2015

Tal vez

Tal vez, sólo tal vez, estás entre palabras

o tal vez en medio de estrellas escondidas

o en los sueños de verano buscando a la luna

que protege a las estrellas, a los sueños

y  ahora también a los poetas y sus palabras ...

Mi trozo de mar

Con los pies en el agua

de este mar que era el nuestro,

su frialdad me lo dijo,

recordé en tus ojos haberlo visto,

agradecí a las aguas

que me dijeran la verdad ...

Ser

Com el vell roser
que no veu espines
només roses,
les flors més belles,
enamorant els cors,
els cors dels que estimen.

Són llàgrimes

Rius de llàgrimes salades

van de la terra al mar 

salant les aigües, 

o potser, són llàgrimes

tornant cap a casa.

Camí d'estels

Aquest camí fet d'estels
que il·lumina la nit
amb llum de vida,
que em porta vers a tu,
tot ple de flors blaves,
blaves com el mar
al matí ple de barques,
que busquen en l'horitzó
el camí que jo no trobava.