Soc

I es de nit

tot és fosc

cap estrella en el meu cel,

sols la teva llum,

de nou

soc.

Escoltar

 Escolta

Dins el misteri de la nit

sento que no sé,

no sé viure,

crido a les estrelles:

ensenyeu-me

la veritat de cadascú

i elles em contesten:

doncs 

aprèn a escoltar ...

Pescadors

Allà al moll, les barques,

plenes de reds i canyes 

esperen als pescadors,

que de nit fins a trenc d'alba

fonegen platjes i cales

i quant de lluny

els ensopegui l'albada

aquell noiet enamorat

tot i acavant de feinejar

cantarà poemes d'amor

a la xiqueta que al matí al port 

estarà cercant sa barca.

Imma Forment

  

Tramuntana

Com una barca

lliscant

damunt la mar blava,

vull viure,

tanmateix,

salto sobre les ones

lluitant amb la tramuntana

amb un sol rem,

per tornar 

a la meva platja.

I és de nit,

quant tot sembla posible,

de lluny m'arriba una canço,

i jo, amb tu penso,

Digues-me amor, 

ets tu o mai has estat ?

la pluja,

només ella, ha contestat...

Al llindar del pensament

la ploma dansa,

vol acabar aquell poema

que es va quedar orfa,

una trista nit d'estiu,

la lluna no hi era ...

Indrets

A vegades no veig 

el camí que faig,

ni el veig, ni el crec ...

dono voltes sense parar,

el temps passa

i jo no paro de voltar,

tantmateix, 

segueixo buscant

el cert indret,

potser mai el trobi 

doncs, a cops penso

que tots els indrets 

són certs ...

Imma Forment

Estació fosca

I no baixis del tren

en aquella estació fosca

on no hi bufa el vent,

tampoc mai hi plou,

la lluna i les estrelles

no volen fer-hi estada

i l'olor que s'endevina

no és el de les rosades,

molts que allà baixen

se'ls ha encongit l'ànima;

segueix el teu camí,

altres estacions hi ha

amb fonts d'aigua dolça

i gairebé a totes 

les voreres hi ha flors.

Avui no puc escriure 

no sé escoltar-me;

el vent incert trasbalsa

els sentits meus i teus ...

I si se'm dóna per pensar

amb els avantpassats

una tristor m'enfonsa

doncs els malsons

en els catalans 

no ens obliden

i com sempre 

les amanaces ens envolten,

com abans, 

com sempre ...

l'inquietut no em deixa, 

i és que avui no puc escriure.

TU

I és amb tu amic

que vaig fent camí

pels indrets de la vida

i no et canviaria

per cap tresor

ni per cap somriure;

sempre amb mi,

tant si caic o si m'aixeco,

si ric o ploro

i quan a les nits

el pes dels dies m'aclapara

estàs amb mi 

enfortint-me la mirada...