Al matí...

Un dia al matí, vindré,

et veuré, em veuràs

dolça la mirada

que et faré i em faràs

fins i tot la vida

per un moment

ens deixarà somriure

i així, sense més, 

tot serà com sempre, 

tu, jo i el abans...

Melodia inacabada

Sinfonia de sentiments

m'embruixen l'ànina;

quan surt el sol

dansem...

fins l'esgotament,

tu, jo i les notes.

Melodia inacabada

d'un amor a l'albada...

Estimar

Hauré de parar

 i escoltar

la veu del temps,

necessito 

ses paraules

i que en el cor 

em digui:

calma, 

gaudeix 

de l'aquí i ara,

no vulguis pas

tot avarcar, 

el més important...

estimar!!!

Enganys

Enganys ensucrats

lliscaven pel damunt

de l'enamorat rostre,

una dolça melodia 

de suaus paraules 

li omplia l'ànima

i agraïa a tots els déus

l'amor que tant l'estimava.

De cop, tot es fongué

i les paraules van ser dards,

el cor com vidre trencat;

ja sense esma 

va preguntar-li al mar:

perquè no em vas avisar,

ell, besant-la, la va consolar ...

Estel blau

Misteris dins la nit

quan somio amb un estel,

és meu i de color blau,

em porta per camins 

de llum, amor i vida

i fa que em dolgui 

despertar al nou dia.

Boira

La boira m'envolta dia rera dia,

però d'ella no em vull lliurar

i és que la llum s'aparta,

d'aquest mar que tant estimo

ple de barcases navegant

curulles de desnonats 

fills de la terra que confosa plora

amb llàgrimes de boira,

que a mi em perforen l'ànima

i amb les mans lligades 

no arribo a abraçar

aquells que allà sobre les ones,

d'uns homes s'amaguen 

i els altres d'ells es tapen

mentre el mar els embolcalla.

Record llunyà

I ara que ja tot és fosc,

digues-me amor?

dins la nit, estimes l'albada

o sols és un record llunyà

que ni recordes ara.

però digues-me,

pots parlar alguna vegada

amb aquella estrella estimada,

doncs digues-li que jo

la vull encara.

Il-lusió acabada

No volia, ni podia ja escoltar,

les raons que sense pietat

a dues bandes argumentaven;

tanmateix, els va deixar parlar,

l'alè li faltava, ningú se'n va adonar,

a poc a poc, la il-lusió es va acabar...

Badalona

Aniré a dalt de la vila

vull veure el meu poble

amb el mar al fons

banyant el seu contorn

i les ones anant

una rere l'altra

besant la meva platja.

Amb tu?

Creia amb tu

venia vers tu

tot el meu món tu

en els meus somnis tu

el meu vers tu

i tu? 

on eres?

jugant amb mi?

amb tu?

Moments

I és de vegades 

que tot ho veig;

misteris aclarits,

camins oberts,

somnis viscuts,

dreceres del pensament

que fan que l'amor

per tot arreu m'envolti.

Moments de amor i de pau

que m'endisen a mons

desconeguts?

o potser no...

En la boira

He escoltat veus

dins la boira,

he entrat,

hi eres.

Digues-me amor?

és la teva mirada

que en la boira

em vigila

i em parla?

O només és

el mirall trencat

que a tu em porta

una i altra vegada.

Cor de llautó

D'integritat disfressada

i amb el cor de llautó,

es mou molt somrient,

no veu ni sent res

que pogués apartar-lo

dels objectius creats,

per goig i glòria plena

de si mateix.

A l'horitzó

Demà al matí,

quan surti el sol,

aniré aquell lloc,

que només és teu, meu i del far,

a prop de l'espigó.

Mar endins,

a l'horitzó, 

dormen 

els somnis ferits;

són, 

dels que s'han perdut

dins la nit;

esperen curar-se,

amb aigua i sal,

d'aquest mar blau.

Igual que estels

Molt dolça vull que sia

la paraula que ens apropi,

amb gust de cafè i mel,

la nit de lluna plena,

de seda els blancs llençols,

el gest d'amor del bo,

brillants i clars els teus ulls 

igual que estels, lluint al cel...

Aquesta nit

aquesta nit amor, digues-me

hi ha estels en el teu cel?

avui els meus ulls

no els veuen,

tot és fosc,

però ara amor, digues-me

esperarem l'alba?

El meu petit vailet

El meu petit vailet

aquesta nit plora

no sap que té

ni què li pasa,

jo l'acaricio 

el beso

el vull curar

si puc a petons

el meu petit vailet

aquesta nit plora...

Lluny de tot

El misteri de la nit,

m'endinsa en el temps

i jo em deixo portar ...

vola ja la ment,

lluny de tot 

el que m'envolta,

vull arribar allà dalt

on res importa,

sols impera la raó ...

Aquesta nit

Aquesta nit brilles com mai,

m'atraus ...

els meus ulls captivats 

es rendeixen a tu ...

t'estim !!!

quan ets plena, creixent o minvant;

i tu,

ens estimes ?

escoltes nostres neguits ? 

vetlles el somni de tots ? 

plores el dol de la Terra ?

digues-me ...

Descerebrat...

Aqui i ara t'estim,

no em preguntis pas el motiu,

no en sé gens ni mica

de les raons que té

aquest descerebrat cor meu,

que sols vol el que dol;

somiador d'estels llunyans,

dels que ja sense llum,

en la nit fosca,

la seva llum ens il-lumina.

Aixì...

Aixì, suaument,

amb dolçor

vull dir 

adéu al cos

que ja es cansa.

Digues-me

perquè el dolor

es fa present

quan et trasllades.

Com lirons

Preguntes, només preguntes

misteris impugnats,

que per no constestar

millor no pensar;

viure com lirons

sense ni tan sols saber

qui de veritat som ...