Mots buits

Cauen mots buits

foradant racons

a prop de l'ànima.

A les fosques, cerco

paraules netes,

guaridores;

tanmateix, resten buides,

els forats encara hi són.

Perles

Cerco perles blanques

i m'endinso per aigües

profundes, 

                    nedant

per coves sense llum.

sento la falta d'aire, 

pujo buscant colors brillants

desfent camins d'aigua

 i les blanques perles

lluny...  com mai...

Personatges

En el seu castell

fet de sentiments

- no pas d'ell,

que són, dels altres, 

que estimant-lo

tot l'hi donen...-

buit i tip, 

viu la vida

creiense que és

el gran personatge,

que molt bé ha jugat

les cartes "dels altres".

Veig els seus triomfs

i vull cridar 

"Prou,

no ens deixem 

mai més entabanar

per aquests personatges".

Lluny

Com el fum que se'n fuig

el teu record se'n va,

lluny, molt més lluny

de muntanyes 

i valls enllà,

fins arribar a un riu

on ja ningú es vol banyar,

ara les seves aigües 

són tèrboles, grises, 

la vida se'n va anar

ni les barques

navegar-hi volen,

sols hi queda aquell fum

que l'envolta 

i amaga el clam 

de ses aigües.

Potser un dia

Tot resta ja al seu lloc, 

el respirar tranquil,

la vida feta pau, 

a fora ...

               tot trontolla, 

el roser novament floreix, 

i les roses a poc a poc

somriuen a la vida,

un dia potser obrirà la porta,

avui no, demà potser...

el seu univers és real

més enllà del jardí

plouen llagrimes de sal.

Pas barrat

I ens van barrant el pas

a la pau i a l amor,

o potser no, 

és davant els camins tancats

on es desperta 

la nostra identitat,

tanmateix, 

el preu és massa car

i no sé, 

no sé si quan arribem

alguna cosa haurem avançat.

Creia en tu

i jo creia en tu

les teves lletres

plenes de llum veia,

amistat era la paraula

que jo et donava,

però tu jutjaves

i petjades negres

en mi t'han fet veure.

On

Un matí de carrers mullats

sento el meu pas

on vaig?

camino ...

Veritat

He cridat el teu nom 

al vent, 

només els ocells

m'han contestat.

He demanat als estels

el perquè dels plors

d'alguns cors,

a les nits de lluna plena.

T'he cantat poeta

del meu poble

i de les teves lletres

m'he fet una senyera.

M'he endinsat en el mar,

vull que la sal

i la dansa de ses aigües,

ens guareixin els mals.

M'abraço als arbres

a la matinada

i es que amb la abraçada

vull jo trobar-me

Amb els petits poemes, 

plens d'anyor et crido

i tanco els ulls,

aleshores, et trobo.

Tardor ...

Sento el temps

que com el vent

passa per moments

i com les fulles

també caient

amics i amors

em deixen

amb el cor latent.

Sola al jardí

mirant,

contemplant

les fulles al vent