M'hi sentia bé, el contruí després d'àrdues batalles amb gegants de molts colors, en el meu castell no em faltava ni sobrava res, hi havia molta llum i música, que un dia em vaig alegrar al sentir-la, tenia llibres tan interessants que podia llegir sense que el temps em limités, també tenia un bell jardí amb arbres i flors, cuidar-los era la meva passió i allà, sense més, vaig trobar la meva Veritat, jo no sé mesurar la felicitat però crec que i era molt aprop.
Un dia em vaig dir: ets un covard! no et canses de volar sol? deseguida vaig aterrar i tornar al camí de terra i allà segueixo caminant, ple de pols, cansat, confós, em sento perdut, ni recordo el que em falta i el pitjor no sé trobar el camí de tornada al meu castell ...
