Desconsol

Al matí

hi ha poetes a terra

ajuntant lletres

que ahir a la nit van caure

de la lluna

en ple desconsol.

En els núvols

Mai més la despertaran

els ocells amb aquell cant,

tampoc veura aquell somriure

que somreia i no la veia,

només veia el que volia creure

un camí allà dalt en els núvols.

Ombra

I ara amor, digues-me.

és la teva ombra

que cada nit de lluna

de lluny em vigila

i potser, 

potser m'estima?

tornam la mirada 

i fem de la veritat 

paraules ...

Som

Serem o potser ja som,

com ahir o com sempre,

ho direm tot o no direm res,

pujant o baixant

trobant-nos o perdent-nos,

i un dia en arribar a l'horitzó

on neix l'alba, estarem a casa.

Badalona, 2015.07.24

Caían ...

Caían sueños

y flores aquel verano

deshaciendo ilusiones

forjadas a la luz

de las estrellas,

también caían lágrimas

de aquella carita

de porcelana y miel.

No me llores, no,

muñequita de mamà,

no me llores, no,

que yo ...

yo también puedo

de amor llorar.

Badalona, 24.07.2015

Ja ningú ...

I li va trencar el seu vol,

tremolosa va quedar

arraconada, a l'empar

d'una flor blanca,

de les seves ales de lluents colors 

els matisos anaven caient,

espantada plorava, ara,

sols volia empendre la volada...

Desperta d'aquest mal son,

papallona estimada,

ja ningú pot ni podrà mai

tallar les teves 

La noia del violí

I la noia del violí

interpretava un blues

enmig de les taules

d'aquella terrassa,

dansaven les notes i ella cantava

tot l'ambient era ple d'art,

però no la volien veure,

ni tan sols escoltar.

Després ...

van anar al teatre.

Balsams daurats

Queien mots dels estels,

gotes d'or omplien buits,

balsams daurats

curant ferides,

que es va fer un dia

quan en aquell abraç

ella va caure ...

Intueixo

Respiro a fons

aquest aire misteriós

de la matinada,

espès, clar, net,

amb gust d'enyor ...

sense records

només intuint ...

respirar ...      Tot.

Volien ...

Enmig, la vella la taula,

volien apropar-se;

plens d'amor,

s'adoraven ...

però mirant-se,

ho van comprendre,

no era sols la taula

que els separava ...

No parlen ...

He escoltat una i altra vegada

paraules que no parlen,

sols volen omplir

moments,

moments sense ànima

i les paraules que no parlen

es revolten, ploren i moren

cridant al caure:

"Que feu amb les paraules

que ja no parlen,

d'anhels, de tristors 

i tampoc del goig

que sent la vostra ànima".

Tu

I eres tu ...

milers d'imatges 

amb tu ...

jo,   tu ...   sempre

i els teus ulls ...

en els meus,

m'abraces ...

com sempre,

tu ...

Allà estava

I un dia, sense més,

vaig fugir, de mi,

ni em coneixia

distreta anava

coneixent els altres

però de mi, ni rastre,

era tant i tan lluny,

que a la nit

ni els ulls tancava,

no fos que dormint

un tros perdut de mi

pogués trobar-se,

però una nit,

mirant un estel

allà estava

petita, bonica i preciosa,

llavors ...

per fi ...

era jo.

A la nit

Melodies inacabades

escolten el cant dels ocells

quan a la nit canten 

molt abans de l'alba

i la cançó que ja no canta

es commou i es revolta

vol trobar una ombra

en el fosc carrer d'aquell poble.

El meu mar ...

Avanço per l'horizó 

d'aquest mar que tant m'estima,

a la nit el sento a prop, 

i sé, 

sé que em vigila,

ell, sap dels meus enyors, 

em cura amb el seu bàlsam

de brisa salada 

amarat amb llum de lluna, 

i jo,

jo l'adoro més cada dia.

Sé, que no sé

I ara sé, que no sé,

de quin color 

són el somnis,

quan en despertar

encara em queda 

un sonriure 

i tampoc sé recordar,

aquell bell mirar

que dins la nit

m'escolta i em parla

sols em queda

una petita 

i preciosa guspira.

i tu hi ets

I tot és la pau

si estic mirant

el cel immens

i el perfum de les flors

em sedueix els sentits.

Imatges de felicitat

m'envolten i tu hi ets;

avanço pels indrets

fins i tot esquerps,

buscant les empremtes

que em vas deixar ...

Sons buits

I seràs el millor poema

quant dels teus ulls

surti la paraula,

que un dia d'estiu

va volar fins

potser 

altres poemes ...

o potser ...

va fugir de paraules

que no et parlaven,

volies sons buits

aquells que juguen

a ser la flor d'un dia

que portes a la solapa.