vaig fugir, de mi,
ni em coneixia
distreta anava
coneixent els altres
però de mi, ni rastre,
era tant i tan lluny,
que a la nit
ni els ulls tancava,
no fos que dormint
un tros perdut de mi
pogués trobar-se,
però una nit,
mirant un estel
allà estava
petita, bonica i preciosa,
llavors ...
per fi ...
era jo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario