Mots buits

Cauen mots buits

foradant racons

a prop de l'ànima.

A les fosques, cerco

paraules netes,

guaridores;

tanmateix, resten buides,

els forats encara hi són.

Perles

Cerco perles blanques

i m'endinso per aigües

profundes, 

                    nedant

per coves sense llum.

sento la falta d'aire, 

pujo buscant colors brillants

desfent camins d'aigua

 i les blanques perles

lluny...  com mai...

Personatges

En el seu castell

fet de sentiments

- no pas d'ell,

que són, dels altres, 

que estimant-lo

tot l'hi donen...-

buit i tip, 

viu la vida

creiense que és

el gran personatge,

que molt bé ha jugat

les cartes "dels altres".

Veig els seus triomfs

i vull cridar 

"Prou,

no ens deixem 

mai més entabanar

per aquests personatges".

Lluny

Com el fum que se'n fuig

el teu record se'n va,

lluny, molt més lluny

de muntanyes 

i valls enllà,

fins arribar a un riu

on ja ningú es vol banyar,

ara les seves aigües 

són tèrboles, grises, 

la vida se'n va anar

ni les barques

navegar-hi volen,

sols hi queda aquell fum

que l'envolta 

i amaga el clam 

de ses aigües.

Potser un dia

Tot resta ja al seu lloc, 

el respirar tranquil,

la vida feta pau, 

a fora ...

               tot trontolla, 

el roser novament floreix, 

i les roses a poc a poc

somriuen a la vida,

un dia potser obrirà la porta,

avui no, demà potser...

el seu univers és real

més enllà del jardí

plouen llagrimes de sal.

Pas barrat

I ens van barrant el pas

a la pau i a l amor,

o potser no, 

és davant els camins tancats

on es desperta 

la nostra identitat,

tanmateix, 

el preu és massa car

i no sé, 

no sé si quan arribem

alguna cosa haurem avançat.

Creia en tu

i jo creia en tu

les teves lletres

plenes de llum veia,

amistat era la paraula

que jo et donava,

però tu jutjaves

i petjades negres

en mi t'han fet veure.