De petita em van explicar
que la mort i la crueltat
per aquesta terra varen caminar
i així va ser, sense més,
de la guerra vas ser presoner...
Quina crueltat et van fer, no ho sé,
però la boira a la teva ment va créixer
i en els teus ulls va aparèixer
una profunda tristesa;
En un silenci vas caure,
mentres els teus, per tu ploraven.
Nen gran de trista mirada,
si a la teva ment jo pogués entrar
et parlaria que, els que un dia van marxar,
pendents de tu sempre estaven....
La teva sang porto a les venes
i molt orgullosa em sento,
que la nostra casta per difícils
temps va haver de passar
però la vida va continuar...
De tots vosaltres en soc fruit
i estant a la vostra alçada
voldria rendir-vos culte...
(Quan encara vivia el meu
oncle Alfons, li vaig dedicar).
