Les estrelles escapaven, embruixades
la lluna les contemplava, endormiscada
no somiïs més, lluna enamorada,
doncs, el sol ja no és el teu sol,
que cada nit s'amaga
per contemplar l'estelada.
Escapa tu també lluna enamorada
per camins, torrents i rierols
fins que trobis el mar,
el mar, aquell bon amic,
que la teva resplendor encisat admira...
No hay comentarios:
Publicar un comentario