Per sempre... No, ja no...

Un bes, una cançó

i l'amor que juga;

les ones vénen

i ens acompanyen,

unes mans es busquen,

uns dits que es troben,

un amor per sempre.

Presideix  la lluna!

Línies...

Anava caminant i pensant

i m'he topat amb una línia

és d'or però no la puc saltar.

No m'agraden gens les línies

siguin d'or, argent o de ciment

em recorden els murs inclements...

Etern...

Pactarem l'amor

farem que sigui etern

etern com el que sento

sense pactar ....

Soc realitat...

Volia ser-hi, però no era jo

al cor hi era, la voluntat no

no sóc la invisible que no hi és

m'he fet real no puc jugar

el joc de ser però no ser...

Volen i no volen

És igual, al final sempre és igual,

tot és limitad, menys l'egoisme,

l'egoisme dels que més volen

o els que volen i no volen

i només veuen el que creuen,

ni s'adonen del que se'ls dóna.

Són ells

Això són danys col-laterals

 diuen els molt importants,

i van caient  de tot arreu;

i jo demano que s'adonin

que els danys col-laterals

solsament  són ells...

Cercar...

Caminava, caminava i no arribava

volia arribar ja, al meu destí

més, ni tan sols s'albirava.

Pensava, pensava i no arribava

Pot ser, el cercar serà el destí.

caminar ... pensar ... cercar ...

Absents

Allà anava ja de tornada

el tren xiulava i corria,

ocupats els seients,

de gent com absents,

també absent em sentia

només tu, en mi,  present

Esclaus?

Presoners dels temps

de les emocions

i moltes obligacions?

On són les claus 

que esclaus ens fan

d'altres companys...

Junts

Quan arribi el nostre moment,

sabrem que sempre hem estat

i junts restarem aquí, allà i sempre,

reconeixerem el tot en un instant...

Llums o somnis

Llums de colors dansen pels somnis

dels que s'estimen i es troben  a les nits

allà a les montanyes blanques

il-luminades per estels de tots colors.

       

Aquí o allà

A on som reals

aquí o allà

aquí puc tocar

allà puc sentir

sentir o ser

o ser és sentir...

Navegant

Navegant

entre les teves paraules,

els meus ulls s'endinsen

enmig de les ones.

El vent,

la lluna,

la remor del mar

i jo ens adormim,

esperant ...

somiant ...

navegant...

Me n'aniré....

Com la brisa que acarona quan passa,

me n'aniré;

no sentiràs la meva absència

seré un somni,

que no trigaràs a oblidar ...

Com l'aire que sents quan passa,

me n'aniré;

no deixaré records

seran meus,

perquè em  puguis oblidar ...

Com el vent que xiula quan passa,

me n'aniré;

no hi haurà dolor, m'el quedaré

sense ressentiment,

cap mal son tindràs per oblidar ...

Com l'huracà que trona quan passa,

me n'aniré;

només al món culparé del perquè

de tanta tristor,

no deixaré rastre, podràs oblidar-me.

Maig 2002

Junts

Quan arribi el nostre moment,

sabrem que sempre hem estat

i junts restarem aquí, allà i sempre,

reconeixerem el tot en un instant...

Qui sóc...

Qui sóc encara em pregunto,

no sé perquè, a vegades

les preguntes es van suman

fins i tot es multipliquen

les raons que em divideixen

i resto esmorteïda en un

racó de la meva cambra ...