Respirem...

Respirar l'amor,

enmig de tot 

I malgrat tot

Compartir....

Paraules amarades de sentiment

deixar un tros de si, d' un mateix,

per ser un, amb qui el llegeix,

obrir de bat a bat els sentiments

o potser compartir pensaments,

lletres i paraules a flor de pell ...

Esclaus...

Esclaus de les normes

les normes dels esclaus;

que ens anul-len i acovardeixen;

les normes dels dogmes;

mentres, la Veritat es perd?

Vull ser-hi

Hi ha un lloc o un espai

allà el ben mig d'on sóc

que quan no hi sóc vull ser-hi,

però és que ara sóc aquí....

Lluny de tu...

Lluny de tu, tot es capgira,

la raó juga al poker,

les idees es confonen,

les alertes es disparen,

i el seny, fa vacances ...

La sínia

La vida com una sínia dona voltes i més voltes

el futur esdevindrà allà a on pari de voltar,

deixaré que voltegi i pari quan li plagui,

perquè, allà a on pari el meu jo ho acceptarà...

Equació

Equació sense resoldra

encara que és molt fàcil,

però no en sé més,

la incògnita només es una

les dades són aquí davant,

el resultat no m'agrada

ni gens ni mica i torna 

la mateixa incògnita...

Vull saber

Vull saber què queda d'un bes

quan es perden els  amants

separats per carrers sensa nom.

Camins

En el camins més esquerps

trobaràs  les flors més belles

a voltes perderàs  el camí

però has de seguir, sense por

és pujant a on  trobaràs

el sentit de la teva vida.

Quan arribis  a dalt la carena

veuràs de  lluny la teva vall

l'estimaràs com mai, i sabràs

que el cami s'ha acabat.

Per sempre... No, ja no...

Un bes, una cançó

i l'amor que juga;

les ones vénen

i ens acompanyen,

unes mans es busquen,

uns dits que es troben,

un amor per sempre.

Presideix  la lluna!

Línies...

Anava caminant i pensant

i m'he topat amb una línia

és d'or però no la puc saltar.

No m'agraden gens les línies

siguin d'or, argent o de ciment

em recorden els murs inclements...

Etern...

Pactarem l'amor

farem que sigui etern

etern com el que sento

sense pactar ....

Soc realitat...

Volia ser-hi, però no era jo

al cor hi era, la voluntat no

no sóc la invisible que no hi és

m'he fet real no puc jugar

el joc de ser però no ser...

Volen i no volen

És igual, al final sempre és igual,

tot és limitad, menys l'egoisme,

l'egoisme dels que més volen

o els que volen i no volen

i només veuen el que creuen,

ni s'adonen del que se'ls dóna.

Són ells

Això són danys col-laterals

 diuen els molt importants,

i van caient  de tot arreu;

i jo demano que s'adonin

que els danys col-laterals

solsament  són ells...

Cercar...

Caminava, caminava i no arribava

volia arribar ja, al meu destí

més, ni tan sols s'albirava.

Pensava, pensava i no arribava

Pot ser, el cercar serà el destí.

caminar ... pensar ... cercar ...

Absents

Allà anava ja de tornada

el tren xiulava i corria,

ocupats els seients,

de gent com absents,

també absent em sentia

només tu, en mi,  present

Esclaus?

Presoners dels temps

de les emocions

i moltes obligacions?

On són les claus 

que esclaus ens fan

d'altres companys...

Junts

Quan arribi el nostre moment,

sabrem que sempre hem estat

i junts restarem aquí, allà i sempre,

reconeixerem el tot en un instant...

Llums o somnis

Llums de colors dansen pels somnis

dels que s'estimen i es troben  a les nits

allà a les montanyes blanques

il-luminades per estels de tots colors.

       

Aquí o allà

A on som reals

aquí o allà

aquí puc tocar

allà puc sentir

sentir o ser

o ser és sentir...

Navegant

Navegant

entre les teves paraules,

els meus ulls s'endinsen

enmig de les ones.

El vent,

la lluna,

la remor del mar

i jo ens adormim,

esperant ...

somiant ...

navegant...

Me n'aniré....

Com la brisa que acarona quan passa,

me n'aniré;

no sentiràs la meva absència

seré un somni,

que no trigaràs a oblidar ...

Com l'aire que sents quan passa,

me n'aniré;

no deixaré records

seran meus,

perquè em  puguis oblidar ...

Com el vent que xiula quan passa,

me n'aniré;

no hi haurà dolor, m'el quedaré

sense ressentiment,

cap mal son tindràs per oblidar ...

Com l'huracà que trona quan passa,

me n'aniré;

només al món culparé del perquè

de tanta tristor,

no deixaré rastre, podràs oblidar-me.

Maig 2002

Junts

Quan arribi el nostre moment,

sabrem que sempre hem estat

i junts restarem aquí, allà i sempre,

reconeixerem el tot en un instant...

Qui sóc...

Qui sóc encara em pregunto,

no sé perquè, a vegades

les preguntes es van suman

fins i tot es multipliquen

les raons que em divideixen

i resto esmorteïda en un

racó de la meva cambra ...

Per tu Pape...

Sempre hi eres Pape,

en els meus jocs i plors,

deures  i gaubances,

amors i desamors,

en els meus èxits i fracaços

tu sempre amb mi estaves.

Un  dia el teu mirar em va explicar  

que molt m'estimaves i aquí em  deixaves .

M'ha quedat molt d'amor i  dolor,   

també molta anyorança

i   l'orgull  de ser  la teva filla.

Somiant una tarda d'estiu

M'hi  sentia bé, el contruí després d'àrdues batalles amb gegants de molts colors, en el meu castell no em faltava ni sobrava res, hi havia molta llum i música, que un dia em vaig alegrar al sentir-la, tenia llibres tan interessants que podia llegir sense que el temps em limités, també tenia un bell jardí amb arbres i flors, cuidar-los era la meva passió i allà, sense més, vaig trobar la meva Veritat, jo no sé mesurar la felicitat però crec que i era molt aprop.

Un dia em vaig dir: ets un covard! no et canses de volar sol?   deseguida vaig aterrar i tornar al camí de terra i allà segueixo caminant, ple de pols, cansat, confós, em sento perdut, ni recordo el que em falta i el pitjor no sé trobar el camí de tornada al meu castell ... 

El camí és nostre

Que ningú ens assenyali el camí

només nosaltres el buscarem

ho farem caminant i caient.

Desterrarem convencionalismes,

dogmes i raons imposades

per religions i traidors governs.

Petitó nostre...

Ploraves al sortir,

petit i eixerit

de pell blanca,

cabells  rossets i arrissats

m'ha agradat veure't

com el nostre nou miracle,

t'estimem molt

ja ets un més entre tots

i nosaltres som tots amb tu.

Marta

Vas néixer en temps de fred,

d 'un pom de flors la més bella

va pensar  la teva mare,

amorosament et bressolava

i tu, li regalaves un sonriure.

Melodies i somnis et gronxaven

junts,  el sol i el mar t' acompanyaven

els  estels i la lluna et  vetllaven

i en mig de murmuris i besades,

els  teus ullets per fi tancaves.

Lluny...

Fugint sense voler,

sense pausa m'allunyo.

Lluny el temps

el lloc

l'ahir

el demà,

que ja no sé si vaig o vinc,

si és avui o és demá,

si és ahir o sempre ha estat,

si el passat és el present,

si l'abans existeix,

si la veritat mor.

Torno sense tornar,

més a prop però més lluny.

Somric la tristesa.

Ploro la malaptesa.

Germana lluna

Davant  meu  estaves,

sabies el que sentia

i que el dol  em consumia.

Jo estic amb tu, deies,

si vols  plorar,  plora

vetllaré  la teva  pena.

Mirant-te  em consolava,

i tu m'ensenyaves

que tot té una altra cara.

Fa fred

Parat  cor 

no et desboquis,

controlat,

que fa fred 

aquí fora,

a poc a poc,

no t'embalis

observa

amb quietud,

després suament

vas traient 

                        el cap.

Petita i preciosa

Aquella nena

Era petita,

Moreneta i preciosa,

Plorava i demanava...

"No ploris nena petita i  preciosa

que el  nostre cor s'enfonsa"

Quin fàstic

de societat sense clemència

i de món capitalista

que no li importa

el plor d'una nena petita

Aquí o allà

Pensava tant de bo

que estigués aquí

tot i que allà

sempre  seria..

Aquí

o potser allà

o millor

aquí i allà,

jo estaré
sempre...

Cap a tu

Volar ja en sé,

ara aprendré a caminar,

el camí ja el sé...

Som o aparentem?

Quanta distància hi ha

del que som

i el que aparentem?

On estem bé

quan som

o quan aparentem?

I els altres saben

que no saben qui som?

I que només coneixen

el que aparentem?