Pobres roses...

Eren les teves històries
com roses,
belles
i enganyoses ...

Amb colors
em commovies,
amb perfums
m'estimaves
i amb espines
em feries...

Bastes històries,
falsos colors,
ficticis perfums,
precises espines,
pobres roses ...

Potser....

Ens fa por sentir-nos sols, perquè?

potser perquè és sinònim de fracàs?

o això ens han volgut fer creure?

és en soledat

        on he llegit històries que m'han canviat ...

        on la música i jo ens hem ajuntat.

        on volant d'estel a estel he viatjat

        on ....         he après a estimar-me.

perquè doncs, tenim aquesta por?

Somni d'estels...

Era de nit, estels per tot arreu,

el cor content d'estar amb ells,

amics de poemes de cor lluent,

poetes, amics, estels.... Somni d'estels...

Cant de sirenes

Algunes nits, de lluna plena,

el cant del mar s'ha fet present,

escolto les ones quan es trenquen

brillant amb els colors de la lluna;

també, algun cant de sirena 

m'ha arribat, he tancat la finestra ...

Somnis buits...

A cops tanco els ulls, et fas present,

absent  i present en un cor latent,

falses imatges en mig del no res

retornen entre somnis que són buits....

M'he quedat

He vist núvols corrent

tot jugant amb el vent,

jo volia volar amb ells

però els peus em lligaven

i per això m'he quedat

mirant núvols volant....

Els meus

Ahir al sopar, els meus 

digueren: ells no hi són,

beneeix dons tu la taula,

la meva veu, tremolava,

el meu cor, recordava....

Veus.....

I si ens tornem boira ...

I si perdem el camí ...

I si no et puc trobar ...

I si no sents la meva veu ...

I si la boira de nou es fon ...

Ja la boira i jo som amics, 

i m'ha explicat que dins la boira

sols es perd, qui es vol perdre

i que allà dins, se senten veus....

Encara...

Encara et penso,

enyoro la il·lusió

que vas fer possible,

altra cosa, no puc ......

Confosa

A l'alba quan tots els estels s'apaguen

he vist com radiant beses la terra;

confosa i gelosa la lluna s'ho mira,

i a poc a poquet s'amaga dins un núvol blanc...

Catalunya lliure...

T'estimem i ja saps que molt t' enyorem,

quan gairebé ja et teníem, t'allunyaven 

i plorosa veies que sense ànims quedavem,

tant mateix, sempre t'hem reclamat,

de fet ara amb molta força i sense cansament, 

els del nord i els del sud cridem a tots els vents

t'estimem i volem que siguis INDEPENDENT.....

Poesia

Paraules amarades de sentiment,

deixar al vent un tros d'un mateix

i poder ser un amb tots,

obrir de bat a bat els sentiments

o potser compartir pensaments,

lletres i paraules a flor de pell ...

Enganys...

Perquè s'apaga la llum

amb  records que tornen

plens d'enganys punyents?

No vull records entristits

que perforen l'ànima...

Viuré el present conscient

que els enganys actualment

encara estan molt presents.

Blau

Boniques bombolles de llum 

van volant per els camps de blat,

ara volen ja per sobre el mar,

navego sola, dins d'una 

petita i bonica bombolla,

miro tot al meu voltant...

"el món és de color blau".

silenci...

Murmura el silenci;

em diu paraules

que jo no entenia,

saps, ara per sort ho sé,

"Callar no és de valents".

La terra

He abraçat la terra,

de cop, sense cuirassa,

quan caus és molt dura...

El cop m'ha ferit,

m'he trobat sola

i plena de fang.

"Et guariré m'ha dit

i de nou tornaràs

a aixecar el teu vol ... "

Clam

Deixeu-me escoltar el plor de la terra,

no veieu, que és el clam de la meva sang,

és amb ella, que m'agrada apropar-me als meus,

i és ella, que em dóna les ales per estimar.

.

Obrim camins

Donem-nos les mans

i dibuixem camins,

en llocs coneguts,

o n'obrim de nous

plens de llum i d'il-lusió

o foscos i amb pedres

tant es val, els hem d'obrir....

Ballem

Ballem el ball de les hores

la música serà el tic tac

del temps que hem passat

i amb els batecs del cor

portarem el compàs ...

Al vent

un:

           controlava

           retenia

           limitava

l'altre:

            sense rems

            el cor batent

            l'ànima al vent

Punyals de glaç

Sento el so de la pluja

caient sobre les pedres,

fins a glaçar-les.

Sento el so de les paraules 

Plovent-me al damunt

com punyals de glaç.

És

el que som és

i el que és

sempre i és

Més enllà...

Anem-nos, d'aquest lloc tan fosc,

hi ha massa boira aquí ...

Falta llum, la foscor trenca

els cors sensibles, prou... fugim ...

Més enllà del carrer estret

la llum brilla molt dolçament...