Està fora

Era com un joc de llums

de colors, en el temple,

llums de vitralls encantats ...

de cop, em van eclipsar,

llavors, ho vaig comprendre,

la llum estava fora ..

M'hen vaig

M'hen vaig al meu cim

de llum i lluna plena, 

allà rés és mai confòs

i fa olor de herva fresca.

Ja torno...

Torno ara, de seguida,

només era un petit instant;

un instant perdut o guanyat?

doncs ara mateix no ho sé,

sols sé, que encara em fa mal .....

I després...

Naixem sense equipatge,

ben aviat en tenim un munt,

cada cop és més real,

la nostre vida ja no és...

sols vivim per l'equipatge

i després ...

Busca el camí....

Si vens, busca el camí que fa drecera

és molt petit, té pedretes de colors

tarongers i una font d'aigua dolça,

un banc blau per descansar

i escoltar la música del temps ....

Jugàvem....

Jugàvem saltant ones,

unes ens arrossegaven

a la sorra protectora

altres ens revoltavan

mar endins, i ben plans

lliscant per l'aigua i el sol 

gaudíem del nostre mar...

A l'alba

No vull veure el que veig,

vull veure el que veia ...

Sols són sentiments bords

ofegats arran d'alba ...

Somnis ferits...

Allà, a l'horitzó mar endins, 

entre el cel blau i el blau marí,

resten els meus anhels

amarats de terra, esperant

que l'onatge i les nits de lluna

els curin dels somnis ferits.....

Vent fred...

Camins sense arbres,

només hi ha pols,

la pols del vent

del vent fred d'hivern ....

Fils de seda

Les meves llàgrimes

són com fils de seda,

m'en faré un gran niu

mi aclucaré i ploraré,

la seda m'acaronarà,

seré mort i renaixença

i un dia sortiré del niu

volant com un bell ocell

de amor, llum i foc ...