A l'horitzó

Allà en un punt de l'horitzó

resten els meus anhels

esperant curar-se amb el sol,

amb l'aigua i la sal 

d'aquest  mar tant blau.

Un dia, quan es guareixin

els aniré a buscar,

els necessito

per poder arribar 

a la meva estrella llunyana

allà també estaré molt aprop

del meu mar blau...

Pintura de Marta Forment

Digues-me

I ara amor digues-me 

com pots dormir

si mai, 

pero mai somies,

diguem perquè

no vols somiar 

i tampoc estimes ...

Però amor diga'm

sense somnis

com pots viure ? ...

Nits de llampecs

I si la realitat 

en el fons sols

són somnis ...

I si els somnis

en el fons sols

són realitats ...

Pensaments 

sols pensaments

en nits de pluja i llamps.

Imma Forment

Badalona, 15.09.16

Estimada TERRA

Terra meva, terra nostra

la teva escorça savia

està plena de cicatrius

que t'han fet a l'ànima;

trepitjades despiadades.

Digues-me en els teus requadres

quines fitges guanyen ?

les violentes misèries 

que tot ho arrastren

o els petits tocs d'amor

que encara porten 

algunes ánimes, 

tinc por que la llum teva

s'esgoti amb tanta malesa

acampant per sobre teu,

estimada TERRA

Imma Forment

Badalona, 15.09.18

Si véns ...

Si véns, un dia a la tardor,

quan el sol ja no brilli,

les roses s'hauran marcit

esperant, somiant o plorant;

els carrers plens de gent,

que no sap on va,

ja no reconeixeran el teu caminar

i els ocells, ni et veuran,

ja no esperen el teu xiular

i a mi ... 

potser, no em trobis ...

Passat ...

I va caure sense malla

que parés la topada,

sols una corda protectora

va parar-li el xoc

i quedar penjada

en aquell jardí

a la vora de la mar...

ja sense esma cridar :

jo creia en el passat ...

En clau de RE

Sonaven les notes d'un valls,

ella, dansava sobre les aigües

d'aquella platja,

tant plana, a la matinada;

allà a la sorra, 

ell,  embadalit la comtemplava,

les notes en clau de RE, 

joioses amb ella ballaven;

a poc a poc el vals deixar de tocar ...

de sobta, del somni despertar,

una sola llàgrima per la cara li relliscava ...

després, 

ja no va recordar.

Imma Forment

Badalona, 15.09.22

Núvol blanc

Diràs que vaig ser com un núvol blanc,

potser, massa blanc per estimar-lo,

o potser, només fos un núvol de pas,

o sols boira que es fon, com els somnis

a trenc d'alba i després se sent oblidada.

Somnis de poetes

I allà a l'horitzó les sirenes

callades esperen

sentir els poemes

que vora la mar els poetes

els hi envien a elles;

perquè amb dolça veu 

les cantin a les ones 

a la lluna i a les estrelles ...

cançons de somnis 

que allà vora la mar

ells de vegades tenen ...

Imma Forment

Badalona, 15.09.15

I visc la vida

com si tingués 

un petit tresor

per assaborir

a poc a poc ...

la divideixo 

en petits moments

bons i dolents;

i passa el temps

massa corrent,

però la visc,

plenament ...

potser fins i tot 

em sabrà greu

dir-li: 

doncs ara adéu ...

Davant la lluna plena

I eres tu dient t'estimo

davant la lluna plena,

que com ella,

amb  tu creia.

Ara dins d'un calaix

ple de malssons

a trobat el teu escrit

i la teva mentida

encara el cor li trenca,

i és que no pot compendre

un engany 

davant la lluna plena.

Com un núvol blanc

voleiant per un cel blau

un matí de primavera

així és la paraula

perduda dins la brisa

sense trobar consol

en cap poema,

però amaga un secret

dins d'un cor ple de pena

i la pena ja es furia

que escapa com un cicló

ple de núvols negres ...

Imma Forment

Badalona. 15.09.09

I vaig dir als meus somnis

avui aneu tots a passejar

que jo aquí em quedo 

a jugar amb la realitat ...

la realitat tant sols era un somni

i també se'n va anar.

estava tant sola i buida

que no podia ni respirar;

obrint la porta 

vaig sortir cridant ...

"torneu ...

que sense vosaltres 

no puc ni respirar".

Imma Forment

Badalona, 15.09.10

Els perquès avançen

sense paraules

hi ha amor encara ?

si no hi ha raons

ni motius 

ni trobades,

perquè els perquès avançen 

per escales interminables ?

però, 

les respostes no li agraden

i oblidar no vol encara ...

En clau de LA

i les notes del fado

ploraven en clau de LA

i ella molt baixet cantava:

" saps amor, ara et dic 

adeu amor meu,

no has estat, ni seràs 

l'amor meu

sols un fals somni

que vivia dins meu "

després, aquell fado 

suament deixar de sonar

i una llàgrima d'ella

com si fos una perla

es va assecar ...

No ho sé pas

Un dia li vaig preguntar al vent,

però, va passar de llarg;

després vaig suplicar-li al mar

i es va fer el desentès;

no sé de què parles,

la pluja em va contestar;

ja cansada de demanar

el perquè i no saber,

vaig decidir fugir

per un camí tot ple de roselles,

allà mi vaig quedar

molt feliç d'haver-hi anat;

i la resposta?

doncs, no la sé pas.

Volaran lletres

T'estimaré 

fins que les paraules

ja no et creguin,

llavors

les lletres

seran  papallones

que volaran

lliures

fins trobar-se ...

Veritat disfresada

I aquella mentida 

disfresada de veritat

era mortífera

i ell ho sabia.

L'altre,

abaixar els ulls,

la defensa

no hi cavia.

Una altra vegada

l'ignomia vencia.

Era d'ella

Em fa por el teu jo

que a les nits de lluna plena

udola de pena,

i és per un amor

que va perdre,

pensant que ella era seva,

sense veura 

que només era d'ella.

Dreceres

A vegades la vida m'espanta

els seus paranys amb glaçen l'ànima

escapant m'endinso per dreceres

dreceres de musica i colors,

on a les voreres sempre neixen flors 

allà, hi trobo amics ...

amics meus de l'ànima.

Espirals

i quan trobo el jo

surt llançat

cap el tot.

i és que el tot

em porta

a tu, a tots.

i junts tornem

a buscar el jo

amb el tot.

Perduda

M'he perdut en el teu somni,

allà estaves, en el teu reialme

jo amagada a l'obaga d'un bosc,

volia veure més enllà d'una mirada,

i no m'agradava el que veia.

M'has vist, venies ...    m'he despertat.

L'ombra

Camino sota el sol,

el nostre sol,

que amoròs 

ens envolta,

a tu, a mi,  a ells ...

a la vora d'un mar en calma, 

sento l'amor dels arbres,

absorbeixo el moment ...

potser felicitat ...

miro l'horitzó

i el pensament s'en va,

una gran ombra

em pren el sonriure,

aquelles barques

plenes de desnonats

i el nostre mar, molt trist 

els estima i abraça ...