avui aneu tots a passejar
que jo aquí em quedo
a jugar amb la realitat ...
la realitat tant sols era un somni
i també se'n va anar.
estava tant sola i buida
que no podia ni respirar;
obrint la porta
vaig sortir cridant ...
"torneu ...
que sense vosaltres
no puc ni respirar".
Imma Forment
Badalona, 15.09.10
No hay comentarios:
Publicar un comentario