Les estrelles escapaven embruixades,
mentrestant,
la lluna les contemplava, endormiscada,
no somiïs més, lluna enamorada,
doncs, el sol ja no és el teu sol,
que cada nit s'apaga
per contemplar la nit estrellada;
escapa, tu també lluna enamorada
per camins, torrents i rierols
fins que trobis el mar,
el mar, aquell bon amic,
que a les nits, la teva resplendor,
enamorat, admirava ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario