El meu oncle

De petita em van explicar

que la mort i la crueltat  

per aquesta terra varen caminar

i així va ser, sense més,

de la guerra vas ser presoner...

Quina crueltat et van fer, no ho sé,

però la boira a la teva ment va créixer

i en els teus ulls va aparèixer

una profunda tristesa;

En un silenci vas caure,

mentres els teus, per tu ploraven.

Nen gran de trista mirada,

si a la teva ment jo pogués entrar 

et parlaria que, els que un dia van marxar,

pendents de tu sempre estaven....

La teva sang porto a les venes

i molt orgullosa em sento,

que la nostra casta per difícils

temps va haver de passar

però la vida va continuar...

De tots vosaltres en soc fruit

i estant a la vostra alçada

voldria rendir-vos culte...

(Quan encara vivia el meu 

oncle Alfons, li vaig dedicar).