martes, 17 de noviembre de 2015

Lluny



Com el fum que se'n fuig
el teu record se'n va,
lluny, molt més lluny
de muntanyes 
i valls enllà,
fins arribar a un riu
on ja ningú es vol banyar,
ara les seves aigües 
són tèrboles, grises, 
la vida se'n va anar
ni les barques
navegar-hi volen,
sols hi queda aquell fum
que l'envolta 
i amaga el clam 
de ses aigües.







No hay comentarios:

Publicar un comentario