però d'ella no em vull lliurar
i és que la llum s'aparta,
d'aquest mar que tant estimo
ple de barcases navegant
curulles de desnonats
fills de la terra que confosa plora
amb llàgrimes de boira,
que a mi em perforen l'ànima
i amb les mans lligades
no arribo a abraçar
aquells que allà sobre les ones,
d'uns homes s'amaguen
i els altres d'ells es tapen
mentre el mar els embolcalla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario