Enganys ensucrats
lliscaven pel damunt
de l'enamorat rostre,
una dolça melodia
de suaus paraules
li omplia l'ànima
i agraïa a tots els déus
l'amor que tant l'estimava.
De cop, tot es fongué
i les paraules van ser dards,
el cor com vidre trencat;
ja sense esma
va preguntar-li al mar:
perquè no em vas avisar,
ell, besant-la, la va consolar ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario