no sé escoltar-me;
el vent incert trasbalsa
els sentits meus i teus ...
I si se'm dóna per pensar
amb els avantpassats
una tristor m'enfonsa
doncs els malsons
en els catalans
no ens obliden
i com sempre
les amanaces ens envolten,
com abans,
com sempre ...
l'inquietut no em deixa,
i és que avui no puc escriure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario