amb aquell safareig
a on plena d'amor
a tots tres ens banyaves,
però no hi eren els geranis,
ni aquells llençols tan blancs
que per treure'ns el calor
cada dia penjaves
i he recordat les nits d'estiu
quan el pare les estrelles
una a una ens ensenyava;
he sentit enyor i un munt d'amor,
però, per sobre de tot
agraïment d'haver-vos
tingut per pares.
No hay comentarios:
Publicar un comentario