La cara trista amb una deix de por,
tapada, fosca, sols els ulls li brillen,
va carregada de paquets i vida;
el seu nen els peus es banya,
dalt al marge l'home observa,
vol ja el fill, ella l'eixuga i ràpid li dóna,
amb tans paquets no pot pujar el marge,
li dono la mà, ens mirem i ens abraçem,
som dones, companyes, germanes ...
indignat ell ens mira...
els seus ulls em gelen,
a ella... l'amenaçen ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario